Introdueix el subtítol aquí

L'ARQUITECTURA TRADICIONAL DE SIMAT DE LA VALLDIGNA

CARÀCTERS CONSTRUCTIUS I LÍNIES PER A LA SEUA CONSERVACIÓ

L'objectiu d'aquest treball és aprofundir en la coneixença de la tradició constructiva i dels mètodes per a la seua conservació i adaptació a les necessitats actuals. Tot açò centrat en el cas de Simat de la Valldigna, municipi que ha anat evolucionat des dels temps dels àrabs fins arribar a l'estat actual.

Aquesta evolució, com tota en la que es basa l'arquitectura popular tradicional, s'ha dut a terme mitjançant un mètode empíric, milers de proves, anys d'experiència i millora de tècniques per arribar a un model constructiu ben definit, arrelat a l'entorn del municipi que, en les últimes dècades, va desapareixent a poc a poc.

És l'emplaçament i el paisatge que envolta Simat el paràmetre probablement més definitori d'aquesta tècnica ja que proporciona tant els condicionants (clima, assolellament, terra fèrtil de conreu, relacions amb els nuclis veïns...), com els mitjans (arenes, graves, pedres, fusta, guix...) que han dut a l'arquitectura tradicional fins aquest punt.

Per tant, aquest tipus de construcció respon tant a l'economia, l'ecologia i la qüestió d'identitat.

A l'economia per recórrer als productes que més a la mà es tenen i emprar-los d'una forma immediata i sense grans processos de transformació. Per conformant-se buscant la pròpia ventilació natural i l'assolellament, l'aprofitament de materials. Temes que llavors responien a l'economia però que ara, a més a més, tenen valors ecològics i de respecte per la natura de l'entorn. I, per últim, a la identitat ja que aquesta arquitectura ha sigut duradora, ha conformat l'escenari de les vides dels habitants del poble que, en gran part, són els avantpassats dels actuals i que, per tant, reconeixen en aquesta arquitectura l'essència de la casa dels seus pares o la dels seus avis.

De la mateixa forma que la identitat d'una persona és única, també ho és la d'un poble. Igual com passa amb les persones, els pobles tenen característiques similars entre els del seu entorn, la seua cultura o, fins i tot, en aquest cas, entre els pobles units per la Mediterrània. No obstant això, cadascun té els seus trets característics, les seues adaptacions a les formes de fer, al tipus de materials que apareixen en les seues muntanyes i, d'una forma molt important, als seus artesans.

És un fet constatable que en les últimes dècades tota aquesta tradició ha sofert un canvi molt gran degut a la globalització i a la industrialització. Francesco Doglioni diu que mentre aquestes dinàmiques transformen les grans ciutats, a les aldees les ignora, i açò en certa manera les salvaguarda. Però el cas de Simat de la Valldigna i dels municipis similars no és aquest. En una posició relativament pròxima a les zones que s'han desenvolupat més, com València, ha pogut sobreviure a la falta d'industrialització. Sense els seus avantatges des del punt de vista del treball per exemple, si que han arribat els elements com portes, finestres o materials de construcció fruit de la producció seriada que han aportat innovació i practicitat però que, tot i això, han anul·lat totalment aquest fet diferencial que ajuda a construir la identitat dels municipis.

Amb la intenció d'aportar formes de conservació i reutilització dels diferents elements de l'arquitectura tradicional local, també s'intenten preservar tots aquests valors amb el clar objectiu de no renunciar a la comoditat i practicitat actual però mantenint aquests principis d'economia, ecologia i identitat.