Introdueix el subtítol aquí

Estació de ferrocarril de la Valldigna

Propera parada: la Valldigna

L'estació de tren acostuma a ser una porta d'entrada a la gran ciutat, en el més comú dels casos. En aquest en concret, va més enllà: és l'entrada a un territori sencer. Un territori ric i variat, farcit de cultura, història i de racons a recòrrer i explorarAquesta estació naix amb una modesta intenció: ser una porta oberta al territori. Des del llindar, es mostrarà el paisatge posant en valor les seues virtuts i llevant-li pes als seus defectes. Mostrarà la bellesa d'un territori que s'escampa entre el Mondúver, la serra de les Agulles, i la Mediterrània. Les següents peces conformen aquesta porta.

 - L'andana es projecta com el mirador privilegiat cap aquest territori, aquell espai d'observació que fixa a la memòria la imatge de benvinguda com la d'acomiadament.

 - El pas inferior, entesa com una drecera, un salt inesperat i convenient entre dos mons ben diferents: la indústria i l'agricultura de la marjal. Una costura del territori que salva el pas sota les vies.

 - La torre del rellotge, que és la referència dins de l'entorn immediat. La fita vertical que marca l'inici dels camins llestos per a ser explorats. 

 - L'atri és un temple proporcionat, una referència distorsionada al passat, al present i al futur.

Un espai estranyament familiar.


Una via verda al paisatge

El trenet Carcaixent - Gandia

La necessitat de connectar adequadament la nova estació de la Valldigna amb les poblacions que comviuen al territori, sembla una excusa perfecta per a recuperar l'antic traçat del tramvia Carcaixent-Gandia-Dènia. 

Al marc de la Valldigna, suposa una actuació que beneficia el conjunt en múltiples nivells. A banda de solucionar un tema de pura mobilitat, també suposa un exercici de memòria col·lectiva, ja que es recuperen una sèrie de fites i de punts d'encontre entre les poblacions disperses del territori. 

Aquesta recuperació de fites i millora entre la connexió dels pobles, obri una porta difícilment millorable a la mobilitat sostenible de diari i al cicloturisme, un turisme rural i excursionista, de baix impacte ecològic, que funciona al voltant del cap de setmana. Una activitat econòmica en creixement, que permetria recuperar i aprofitar alguns dels horts i cases de camp abandonades al llarg del paisatge de la vall. 

Donat que la nostra àrea d'actuació s'exten a la Valldigna, proposem la recuperació d'aquest traçat que antigament que connectava tots els municipis de la Valldigna amb l'estació de tren de Carcaixent.

L'antic recorregut s'ha conservat fossilitzat al territori en la seua major part, ja que s'ha reciclat per al transformar- se en carrers, caminals i pistes forestals particulars.

 Per aquest motiu, la recuperació del tram és un objectiu raonablement abastable. El recorregut, des de la nova estació de la Valldigna fins a l'estació RENFE de Carcaixent ronda els 25km, cosa que fa necessària la subdivisió en trams per a definir-los millor. 

Els trams parcials enllaçarien, en aquest ordre, l'estació de la Valldigna i la desapareguda estació de Tavernes, les abandonades a Benifairó i la Barraca d'Aigües Vives i per últim, la històrica de Carcaixent. La durada total de la ruta s'estima en 1h i 20 minuts, sent així perfectament realitzable en un matí o vesprada, un objectiu abastable per al cicloturisme.

La connexió en rodalies entre els dos punts afavoreix la tornada en aquest mitjà, per tant, és realitzable des dels dos caps del recorregut. Als distints punts de parada es proposen una sèrie de menuts punts de descans, que acompanyen els abandonats edificis del tramvia reconvertits en allotjaments rurals. 

Així, aquest antic canal d'activitat torna a apropar entre si tot el patrimoni natural i cultural que es troba dispers per la Valldigna a l'estació, que d'aquesta manera assimila el programa de llançadora turística. Així, amb la nova estació de la Valldigna com punt de partida, les meravelles de la Valldigna queden a l'abast dels pedals.


Entre la indústria i els tarongers


L'estació és un punt dins de la línia de ferrocarril. Aquesta gran infraestructura parteix el territori sobre la cota zero, en sentit nord-sud, deixant dues meitats molt diferents. La meitat est, la dels conreus de la taronja, un matalàs cultivat que ens separa de la Mediterrània. I la meitat oest, la façana industrial, una peça més del desenvolupament humà dispers dins de la Valldigna. I sota la superfície, el territori humit i continu de la marjal, el sistema que s'ha erradicat de la superfície per obra de l'acció humana.

L'edifici es troba a un punt d'intersecció entre aquestos sistemes. A més a més, es troba allunyada de tots els nuclis de població de la Valldigna als que dóna servici. Per tant, es fa necessari resoldre dins del seu programa, les funcions d'una estació intermodal. I a més a més, ser un element de transició entre tots els sistemes plantejats. Així, el programa intermodal l'assoleix la banda oest de l'àrea d'actuació, la corresponent a la façana industrial. La banda oest de l'actuació es redueix a un accés senzill a través d'una suau i ampla rampa que condueix al paisatge.

L'espai intersticial entre l'estació, les vies i la indústria assumeix el programa que resol la mobilitat. L'anomenat Parc-ing compta amb parada d'autobús, espais per a taxis, espai d'estacionament i aparcament de cotxes, bicis i motos, amb una capacitat superior als 200 vehicles en cada tipologia per separat, per tal d'incentivar un mitjà de transport diferent a l'habitiual, l'automòbil privat. Aquest espai intersticial, que funciona com a matalàs verd entre el ferrocarril i la indústria, s'arbra amb exemplars de plataner, un arbre frondós associat als passejos urbans. Els diferents exemplars es disposen de manera alternada per tractar de conformar una barrera vegetal que difumine l'impacte visual que conforma la gran mole industrial annexa. 

En planta, l'espai d'aparcament s'organitza, en sentit longitudinal, a base de clústers. Els límits d'aquestos es defineixen mitjançant tapissos permeables, pavimentats o naturalitzats. Aquestos clústers, permetran l'acolliment de noves activitats alternatives a l'aparcament, com mercats de la terra, fires, activitats i tallers. Es troben pavimentats amb un empedrat prefabricat de formigó, amb una junta suficient per a permetre la permeabilitat i transpiració del terreny.

L'espai residual entre el Parc-ing i les vies es projecta com una franja contínua de xicotets horts de lloguer. Aquestos es troben logísticament suportats per un reduït espai de magatzem, vestuari i serveis higiènics. Es separen de la resta de l'aparcament per mitjà de làmines excavades a la cota original de terreny, que funcionen com a basses pluvials.

La torre del rellotge serveix de referència a tot el conjunt, marcant l'accés i l'arribada dels trens. Per aquest motiu, es disposa com a final de perspectiva de tots els recorreguts. Aquestos recorreguts també enllacen des de l'altra banda de les vies.

Entenent que l'estació és un element de pas dins dels itineraris ciclistes assenyalats, es disposa una replaceta de descans, amb font i ombra, per a acollir a ciclistes en ruta pel litoral. Aquesta replaça és, també, l'espai de recepció dels usuaris de l'estació que vinguen a pèu o en bici des de la platja.


L'ESTACIÓ COM A PROJECTE

El projecte de l'estació de la Valldigna es pot diferenciar en 4 elements compositius, on cada element arreplega unes funcions concretes. Tres són cobertes-contenidor d'activitats, mentre que el quart és la figura que organitza els altres i els distribueix espacialment.

La peça organitzadora és la torre del rellotge. La seua funció com a fita a l'entorn, ací també assumeix la de distribuir i organitzar. Contenint en el seu interior l'ascensor, marca l'eix de l'itinerari accessible i ràpid cap al punt d'atenció de l'estació de tren i l'accés a andanes.

Aquest eix també delimita la distribució d'usos. La banda nord respecte l'eix, arreplega el conjunt d'instal·lacions i espai de servei de l'estació, és a dir, els espais que han d'estar ocults o preservar certa intimitat. Aquest cap serveix a tot el cos sud de l'edifici.

El cos sud és aquell conformat per l'element de la coberta ceràmica, i les cobertes canals paral·leles sobre les quals desaigua. Aquest espai està destinat a acollir activitats socials, com el centre d'atenció turística i lloguer de bicis, així com l'espai gastronòmic.

L'espai d'aire baix la coberta és un refugi per a dur a terme activitats diverses. Aquest espai de confluència de circulacions i distribuïdor, serà el més bulliciós de tot el conjunt. Com a activitat proposada, hi projectem l'espai gastronòmic, que compta amb espai de degustació, així com una sèrie de cuines i serveis convenientment disposats baix la coberta-canal.

Aquesta coberta canal també funciona com a element de transició entre l'espai exterior a cel obert, i la coberta ceràmica. Les inclinacions que pren vénen de la pendent de l'escala d'accés, a la que acompanya i acota en el seu recorregut.

Al pas inferior i sobre l'eix est-oest marcat per la torre, trobem l'àrea pública de l'estació de RENFE, l'espai d'atenció amb el panell automatitzat de venda, així com un recinte de telecomunicacions i oficina de comptes. Un gran lluernari marca el punt on trobem el nucli de comunicació vertical que ens condueix a les andanes.

Si seguim l'eix iniciat a la torre, arribem a la seguent obertura, que condueix a l'exterior. L'arribada a l'espai de l'altra banda es produeix mitjançant una rampa suficientment suau per a ser adaptada, que conduïx al territori agrícola de la Valldigna.