Introdueix el subtítol aquí

Biblioteca i mediateca a En Corts

València i el Barri d'En Corts

En el marc d'una València marítima, i per extensió industrial, a principis del segle passat es va esdevindre un creixement exponencial de la població que va derivar en ampliacions parcials de la ciutat a mode de menuts conjunts residencials al voltant de nuclis de teball. A poc a poc, aquestos nuclis, en principi generats a les acaballes de la ciutat, es van veure abosorvits per les noves trames d'eixample que s'imposaven sota la gran retícula, veient-se així assetjats per grans vies que prompte suposaran grans barreres de trànsit rodat i una impermeabilitat evident cap a la ciutat. La trama irregular d'aquests subnuclis metropolitans i la diferència de tractament de la ciutat cap a aquestes trames, així com la estructura social que hi resideix anirà a poc a poc generant reductes poblacionals dins de la propia trama urbana que, amb el temps i la deixadesa de les administracions locals, aniràn degradant-se paulatinament. Un cas evident i exemplar d'aquesta situació dins de València n'és el barri d'En Corts, situat en acabar el segón eixample, entre els barris de Russafa i La fonteta de Sant Lluís. L'avinguda Peris i Valero limita al nord oest amb el barri adjacent de Russafa i actúa com a barrera física infranquejable per la seua configuració urbana.

Dins d'aquest barri del cap i casal, l'heterogeneitat és la millor paraula per definir la seua configuaració. El teixit, tot i que amb certes restes industrials, resulta eminentment residencial. La morfologia urbana és el resultat de la inclusió del barri en la trama urbana de la ciutat, generant-se zones de més densitat al perímetre del barri, i coincidint amb les vies de major secció. Es genera així la primera barrera física amb l'entorn pròxim. La diferència de població amb els barris adjacents també genera una segona barrera psicològica, doncs a pesar de congregar una població jove per l'acollida d'immigrants, la qualifiacació laboral i l'estatus social són marcadament diferents. D'altra banda l'avinguda de Peris i Valero no ha de suposar sempre una connotació negativa, doncs aquesta és la conexió més evident entre els dos pulmons verds del cogoll de la ciutat: el cau del Ríu Túria, i el futur Parc Central. Així doncs, als límits d'En Corts es fa necessària una ferramenta d'enllaç capaç de generar lligams per tal d'apropar la ciutat al barri, i a l'inversa, el barri a la ciutat. L'oportunitat d'una parcel·la amb característiques excepcionals, tant per les seues condicions geomètriques com per les seues condicions urbanes; i d'un programa de biblioteca/mediateca idoni per propiciar aquestes relacions socials serà l'excusa perfecta per escometre la tasca.

Entre carrers

Ja des del seu origen, els carrers són el fonament d'aquest barri. Són el negatiu de les construccions però també, en molts casos, les antigues traces de les carreres que circulaven per l'horta d'extramurs, com la encara existent carrera de Sant Lluís. Així doncs el projecte naix entre dos carrers, entre dos barris, i haurà d'atendre per tant a aquesta dualitat patent, oferint-ne també una connexió entre ells. Entre carrers llavors es situarà l'activitat, la conversa, el parar-se a conversar i el desenvolupament de l'activitat social. Entre carrers es dibuixarà el teatre modern (o antic), es situarà el debat i les activitats col·lectives. Però també apareixerà una nova forma de coneixement, lligat a la societat moderna i a l'esperit audiovisual. Aquesta decisió no és només lògica sinó necessària. Els mitjans audiovisuals d'avuí dia ens han d'ajudar a apropar-nos a la cultura i en aquest sentit la mediateca és més que mai un reclam per a tots els habitants del barri, i serà la llavor que faça germinar l'interés definitiu pel saber. L'Avinguda Peris i Valero es redefineix per tal d'assumir la mateixa càrrega de trànsit però eliminant-ne un carril en un dels sentits de manera que la superfície per als vianants siga major. Per l'altra banda el carrer anomenat actualment de Pepita Samper adquireix un caràcter relaxat al qual es podràn vincular terrasses de locals com ja passa a l'actualitat en els trams oberts del carrer. Així doncs la cafeteria del programa es resoldrà en un volum exent que abosrveix la cantonada i genera una entrada/final de carrer sota un pòrtic accessible per tal de gaudir de les terrasses sense interferir en el reduït espai de les voreres.


Pujar, s'allunyar

El gest de pujar ha sigut sempre un gest d'elevar-se espiritualment, d'oblidar allò que a hom el lliga al món terrenal, o fins i tot d'embarcar-se en viatges insospitats a la coberta d'una goleta. L'entorn agrest genera eixa necessitat de refugi al vianant, una cova o una muntanya. La mastaba moderna a la ciutat obre les seves portes al coneixement però també serveix de punt elevat des del qual observar la ciutat i el seu vaivé. En aquesta planta, que servirà com a planta segura per al cos de la biblioteca, es situaran les aules abstretes i també l'accés a primera planta d'administració.

Jugar a llegir

Per a l'infant, eixe petit ser lúdic, la lectura és el pas més important per a l'aprenentatge, allò que li proporcionarà independència intel·lectual. El joc i el llegir per a ell aniran de la mà i en eixe sentit, proporcionar les ferramentes necessàries i els espais adequats per a aquesta tasca serà molt important. El disposar d'un espai polivalent que li permeta tant seure i concentrar-se com eixir i córrer a l'aire lliure, o descansar i relaxar-se serà de vital importància


A dues cotes

A la dificultat de tenir una parcel·la geomètricament irregular se li ha de sumar en este cas la complexitat d'una edificació adjacent amb un elevat salt d'altures que es pronuncia a la part sud-est de l'edifici. Una decisió clara que independitza i clarifica els volums és la decisió de separar el programa en contenidors que, relacionats entre sí, tracten d'adaptar-se el millor possible a la volumetria contigua, tancant l'illa, però a l'hora trencant-la. Aquesta solució dota de teatralitat als accessos i permet la fàcil lectura al conjunt.

Llum, mirar

Els espais per a la lectura han d'estar dotats amb un control total de la seua il·luminació, doncs esta serà la que definirà la calitat i la aptitut de les estances d'una biblioteca. El confort, tant visual com ambiental són claus en el disseny d'este tipus d'espais. És per això que en tot moment, la biblioteca es protegeix del recorregut del sol i a més controla i dirigeix les vistes eliminant distraccions cap al trànsit en moviment. D'altra banda s'aporta un control tèrmic mitjançant la seua façana sud que actua a mode de mur trombé amb una pell exterior de vidre i aplacats alumínics, però que alhora permet una visió del barri al qual es deu.